VI jornades de patrimoni ecològic de la Serralada de Marina de l'Associació ElsVerds de Badalona

  A finals dels 80, la Mancomunitat de Municipis de Barcelona va encarregar al Departament d’Ecologia de la Universitat de Barcelona un estudi sobre la capacitat ecològica de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. Aquest  estudi que mai es va fer públic proposava la creació d’un parc forestal a la serralada de Marina.  Al febrer de 1991, Pasqual Maragall, President de la Mancomunitat de Municipis, Manuel Royes, President de la Diputació de Barcelona i Joan Blanch, Alcalde de Badalona van signar a Can Miravitges  (Escola de Natura de Badalona) l’acord de constitució d’un Consorci per tal de gestionar el futur Parc Forestal de la Serralada de Marina, als voltants de Sant Jeroni de la Murtra, que el Pla General Metropolità qualifica de zona forestal. Quan tot semblava que aquella aspiració de la nostra comarca d’aturar el creixement urbanístic i l’especulació immobiliària, tot protegint els retalls naturals, seria satisfeta, sorprenentment al juliol de 1992, l’Ajuntament de Badalona va aprovar un projecte de la multinacional japonesa Ryocuchi per a instal·lar un camp de golf de 60 Ha als voltants del monestir de Sant Jeroni de la Murtra i un hotel de cinc estrelles a la vall de Bethlem.

Aquest projecte  que requalificava el  sòl  de la zona forestal més socialment aprofitable, era clarament especulatiu, contradeia les promeses electorals de tots els partits i col·lisionava frontalment contra l’acord de constitució del Consorci previst  per a la protecció de la Serralada de Marina.  Tot seguit es va constituir la Plataforma “ Sant Jeroni Parc Públic” que durant anys va organitzar acampades, reforestacions i neteges reivindicatives, redactant un manifest, recollint signatures, fent peticions de paraula al Ple Municipal. Entre els nombrosos actes públics que va realitzar destaquen la presentació del Manifest de Defensa del Parc Forestal de la Serralada de Marina al Cor de Marina i la presentació de la mateixa Plataforma al Museu Municipal de Badalona.

Per parlar d’aquell procés, comptarem a la taula rodona, amb quatre protagonistes de la campanya ”Sant Jeroni Parc Públic”, esdevinguda ara fa 20 anys: Joan Talarn del grup ecologista Vadeverd i Joan Puche la Comissió redactora del Manifest en Defensa de Parc Forestal de la Serralada de Marina, tos dos de Badalona, i d’en Pep Palacio i Albert Noguera de la Plataforma de Defensa de la Serralada de Marina i del Centre Excursionista Puig Castellar respectivament de Santa Coloma de Gramenet.

D’altra banda, Els Verds de Badalona manifestem la nostra satisfacció en poder encetar el debat d’aquestes VI Jornades de Patrimoni Ecològic de la Serralada de Marina amb una conferència de Cinta Pérez directora del Parc de la Serralada de Marina, sobre el Pla Especial de Protecció i Millora de la Serralada de Marina amb motiu del seu desè aniversari de posada en marxa. 

Volem però, donar a aquestes jornades un caire reivindicatiu anant més enllà de la celebració festiva d’aquestes dues efemèrides, ja que tot i ser fites històriques del moviment ecologista i ciutadà de la nostra comarca envers la defensa i preservació de la serralada, l’estat d’aquesta i el nivell de protecció actual, al nostre entendre, resten lluny del que es mereix.  Sobre la serralada de Marina planen amenaçadorament projectes faraònics com la línia de Molt Alta Tensió (MAT) i el túnel de la B-500. També volem saber què passa amb la promesa incomplerta de la incorporació de Sant Fost de Campsentelles al Parc, més tenint en compte que 900 Ha dels millors boscs  de l’obaga de la serralada pertanyen a aquest municipi. Cal superar la política dels nyaps immobiliaris i del creixement urbanístic. Cal un pla territorial que tot satisfent les necessitats socials reordeni i reguli de manera sostenible l’ús del sòl, dels espais naturals i urbans tot establint una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori.

Per acabar, donem les gràcies als ponents, al Consorci del Parc de la Serralada de Marina,  al C.C. de Can Cabanyes i a l’Associació de Veïns del Centre de Badalona per fer possible aquestes VI Jornades de Patrimoni Ecològic de la Serralada de Marina, dedicades al Pla Especial de Protecció i Millora de la Serralada  i a la celebració dels 20 anys de la campanya reivindicativa “Sant Jeroni Parc Públic” en pro del Parc Forestal.  No t’ho perdis!  Estàs convidat/da!

Programa

VI jornades de patrimoni ecològic de la Serralada de Marina

         

           Conferència inaugural

         Serralada de Marina: 

10 anys gestionant el Pla Especial de Protecció i Millora del Parc

  Cinta Pérez,  Directora del Parc de la  Serralada de Marina

Presenta: Francesc Alfambra, Els Verds de Badalona

Centre Cívic Can Cabanyes

Rambla Sant Joan 59-71

Dimecres 21 de novembre 20 h.

Taula rodona

“Sant Jeroni Parc Públic”

 20 anys de la campanya

Joan Talarn,  grup ecologista Vadeverd

Joan Puche, Comissió del Manifest “Sant Jeroni Parc Públic”

Pep Palacio,  Plataforma de Defensa de la Serralada de Marina

Albert Noguera, Centre Excursionista Puig Castellar

Benvinguda: Josep Soler,  President Ass. de Veïns del Centre

Presenta:  Francesc Alfambra, Els Verds de Badalona

Associació de Veïns del Centre, Magatzem 37

Dimarts 27 de novembre 20 h.

Excursió:

Sant Jeroni de la Murtra- Sant Climent-Torrent de les Bruixes Torribera-La Bastida-torre Pallaresa-Sant Jeroni de la Murtra

Dissabte 1 de desembre a les 10h. a la porta del monestir

Inscripció: elsverdsbdn@gmail.com

Tel. 636 245 658

Conferència inaugural

Taula Rodona 

Dimarts, 22 de novembre: Present i futur de Canyet

Després de les conferències d'en Joan Rosàs i d'en Jordi Pujol sobre l'evolució del paisatge agrícola i forestal de la serralada de Marina de Badalona, el proper dimarts, Joaquim Barrera, president de l'Associació de Veïns de Canyet,  Judit Barrera, autora del llibre "Canyet: un vell poble", l'arquitecte Pierpaolo Troiano i en Josep de Can Coll ens parlaran, respectivament,  del Pla Director, de les masies, del projecte de turisme rural  de Can Perrot i del vi Orígens de Canyet. 

També hi seran presents Josep Soler,  President de l'Associació de Veïns del Centre que serà l'encarregat d'obrir l'acte i en Francesc Alfambra, que farà la presentació en nom de l'Associació Els Verds de Badalona, entitat organitzadora de les V jornades de patrimoni ecològic de la serralada de Marina. 

I per acabar, res millor que fer-ho amb una copa de vi de Canyet!  

No us ho perdeu. Esteu convidats!

Segona conferència de les V jornades de Parimoni ecològic de la serralada de Marina: Història sense paisatge, paisatges amb història

La segona conferència de les V jornades de patrimoni ecològic de la serralada de Marina pronunciada pel geògraf Jordi Pujol i Forn al Centre Cívic de can Cabanyes va gaudir d'una notable assistència de públic.

Cal agrair a la Directora del Centre Cívic, Laura Garcia la seva presentació de l'exposició que sobre la masia catalana es pot veure fins a finals de desembre al mateix Centre Cívic

És molt difícil resumir aquí i ara la extraordinària conferència, però podriem dir que el rigor científic dels continguts, el  caire inèdit de les dades exposades, el trencament de tópics, l'empenta reivindicativa envers la protecció del patrimoni ecològic de la nostra serralada, la crítica social i política de la gestió que fan les administracions públiques, el to emotiu  i la identificació personal amb el nostre paisatge van caracteritzar el discurs del ponent, que durant una hora i mitja ens va captivar a tots els presents a l'acte.   

Gràcies Jordi!

La conferència inaugural de les V jornades de patrimoni ecològic d'enguany la pronunciarà l'historiador badaloní Joan Rosàs: Monestirs i paisatge a Badalona, explotació i conservació de la natura. Tindrà lloc el proper 9 de novembre a la sala d'actes del Cor de Marina.

El programa complert de les jornades:

Evolució del paisatge agrícola i forestal

V jornades de patrimoni ecològic a la serralada de Marina

La fina capa contínua de vida que recobreix la terra anomenada biosfera genera paisatges diferents en cada punt del planeta. Des de l’aparició de  la nostra espècie i sobretot amb la revolució del neolític ara fa 10.000 anys, els paisatges són en gran part producte de l’activitat humana. Mil·lenis d’ocupació i les abundants restes arqueològiques de cultures del passat de la humanitat ens informen de profundes modificacions dels seus entorns paisatgístics.

Mentre els boscos primigenis resten relegats a pocs indrets d’alta muntanya, la resta del territori, sobretot les planes fèrtils i els fons de les valls properes a l’aigua foren desforestades des de temps remots per convertir-les en conreus i pastures. Fa segles que els paisatges, sobretot els mediterranis com els nostres són paisatges intensament humanitzats.

Actualment, amb una capacitat tecnològica descomunal sense precedents, som capaços de transformar encara molt més el paisatge per les grans obres públiques, l’agricultura industrial, les extraccions mineres, les deforestacions, els embassaments, les infraestructures viàries, les megalòpolis, etcètera.

 El paisatge humanitzat no és bo ni dolent. Depèn de com es faci. El paisatge en mosaic agrícola i forestal típicament  català o les deveses  extremenyes milloren la biodiversitat i la productivitat dels ecosistemes. Malauradament el model econòmic neolliberal imperant promou un creixement econòmic injust socialment, insostenible ecològicament i malbaratador de recursos naturals finits com és el sòl.   La degradació paisatgística, la destrucció els ecosistemes i la pèrdua de biodiversitat determinades per aquest model  econòmic  i social sobre el territori, són sovint irreversibles.

Els Verds encetem aquest debat molt lluny de la reivindicació romàntica d’una arcadia  perduda  dels  boscos primigenis de la serralada de Marina. Volem posar el fil a l’agulla del debat territorial: cal superar la política dels nyaps immobiliaris i del creixement urbanístic forassenyat. Cal un pla territorial que tot satisfent les necessitats socials reordeni i reguli de manera sostenible l’ús del sòl, dels espais naturals i urbans tot establint una frontera de sostenibilitat en l’ocupació humana del territori.  

 Els Verds de Badalona, Associació per a la Defensa del Patrimoni Natural manifestem la nostra satisfacció de poder encetar el debat d’aquestes V Jornades amb una conferència d’en Joan Rosàs, historiador badaloní,  que ens parlarà de “Monestirs i  paisatge de Badalona, explotació i conservació de la natura”.  De continuar amb en Jordi Pujol, geògraf i fundador de l’Escola de Natura de Badalona, que al seu torn ens parlarà d’”Històries sense paisatge i paisatges amb història”. També de comptar amb la participació de Joaquim Barrera president de l’Associació de Veïns de Canyet;  de Judit Barrera, autora del llibre “Canyet: un vell poble; de Josep Coll, propietari del vi  “Origens” de Canyet;  i finalment de l’arquitecte Pierpaolo Troiano, redactor del projecte de turisme rural a la masia de can Perrot de Canyet.  A tots ells i ella, moltes gràcies per enriquir el debat sobre el  present i futur del barri de Canyet  tot compartint les seves experiències en aquest terreny.  I  tu, lector o lectora, no t’ho perdis!  Estàs convidat/da!

 

Finalment, també donem les gràcies al Consorci del Parc de la Serralada de Marina, a les Associacions de Veïns dels barris del Centre i de Canyet de Badalona i al Cor de Marina per fer possible aquestes V Jornades de Patrimoni Ecològic de la Serralada de Marina, dedicades a l’evolució del paisatge agrícola i forestal de la nostra Serralada.

La banca ètica arriba a Badalona

La doctrina neoliberal i el seu sagrat mercat és una metzina enganxosa que tot ho empastifa amb comissions abusives, especulació immobiliària, beneficis astronòmics, paradissos fiscals, bancarització de les caixes, .............!

Una altra banca és possible! Arriba la banca ètica a Badalona, una banca al servei de l'economia social, del treball associat i del cooperativisme, de  l'agricultura ecològica, de la solidaritat i de la justícia social, de les energies renovables, de l'arquitectura bioclimàtica, de la protecció i la preservació del medi ambient, de les noves tecnologies netes respectuoses amb el medi ambient, etcètera. 

Cal una banca ètica al servei d'un altre model social i econòmic que vetlli per al benestar social i mediambiental de les persones en el camí del desenvolupament econòmica i ecològicament sostenible.

Des de l'Agrobloc donem suport a aquesta magnífica iniciativa del Grup Promotor del Coop 57 del Barcelonès Nord i fem una crida a la participació en aquest acte de presentació de Coop 57 serveis financers ètics i solidaris a l'Associació de Veïns del Centre de Badalona.

Endavant!

Calçotada ecològica de celebració del primer aniversari de l'Associació Conreu Sereny als horts de Sant Jeroni de la Murtra

Ahir diumenge 27 de març, l'Associació Conreu Sereny va celebrar el seu primer anivesari treballant els horts de Sant Jeroni de la Murtra. Amb motiu d'aquesta efemèride, i malgrat la pluja del matí, prop de cent persones vam participar a la calçotada ecològica organitzada per a la mateixa Associació

 

  

Els manats de calçots acabats de collir, van passar ràpidament de l'hort a les graelles, de les graelles a les brases i d'aquí a taula en un tres i no res. No cal dir que eren exquisits!!

Tampoc no van mancar les butifarres, el vi, l'amanida, la salsa. No cal dir que tot estava boníssim!!

 

 Amb un ambient d'alegria generalitzada, tots els presents reunits al voltant de les taules vam donar compte de les "delicatessen"

Finalment amb unes paraules de Dolors Clotas, Presidenta de l'Associació, proposant un brindis per a un mon "Sereny", va concloure la calçotada ecològica.

Cal felicitar a l'Associació Conreu Sereny, als seus membres i col·laboradors per a l'organització de tan magnífica calçotada a un espai tan emblemàtic per a Badalona com és Sant Jeroni de la Murtra, una joia del gòtic català

 

 

Moltes felicitats a Conreu Sereny i  per a molts anys!

Ànims i endavant!

Canviar a l'agroecologia pot doblar la producció agrícola

Ho assegura un informe del relator de les Nacions Unides pel dret a l’alimentació

 

L'agorecologia pot doblar la oproducció i proveir aliments més saludables.

Foto: Arxiu ND.

Un informe del relator de les Nacions Unides pel dret a l’alimentació, Olivier De Schutter, publicat el passat 8 de març, assegura que els petits agricultors de les regions mes afectades per la fam poden doblar la seva producció d’aliments en 10 anys tot utilitzant mètodes agroecològics .

Segons el Relator, per poder alimentar a 9 bilions de persones a l’any 2050, es necessita “adoptar urgentment les tècniques agrícoles disponibles mes eficients, i la evidència científica actual demostra que els mètodes agroecològics superen l’ús de fertilitzants químics en augmentar la producció, especialment on viuen les persones que passen fam, en medis difícils”. Diferents projectes agroecològics desenvolupats a 57 països arreu del món mostren augments mitjans de la producció del 80%, amb un augment del 116% als projectes desenvolupats a Africa.

Segons l’informe, l’agricultura convencional ja no és la millor alternativa. La seva dependència de l’energia i d’inputs cars la fa molt vulnerable. En canvi, projectes agroecològics desenvolupats a països com Indonèsia, Vietnam o Bangladesh han permès reduir l’ús d’insecticides en un 92% . L’agroecologia és una aproximació en la que l’ús intensiu dels coneixements permet reduir o eliminar els insecticides i els fertilitzants de síntesi. Però el que sí requereix és un sistema públic d’investigació i extensió i l’enfortiment de les organitzacions pageses.

Aquest informe contrasta molt clarament amb la notícia apareguda a finals del 2010 segons la qual als Estats Units, el país capdavanter de l’agricultura tecnocràtica i transgènica, s’ha assolit el nivell mes alt d’inseguretat alimentària des de l’any 1995 (moment en que també es començaven a aprovar les primeres varietats transgèniques), amb 45 milions de persones que tenen dificultats per alimentar-se, segons les dades del Departament d’Agricultura d’aquell país.

+ informació:

Som lo que sembrem .